El sector cultural ha estat un dels més afectats per la crisi del COVID-19. Per als artistes en general, aquesta crisi ha provocat la paralització gairebé total de la seva activitat professional, abocant a la majoria a una situació de precarietat difícilment superable. Si bé afecta totes les vessants de la Cultura, un dels sectors més afectats ha estat el de l’Art Contemporani.
L’artista visual es troba ja en una situació laboral precaritzada i dependent, pero si a més hi afegim les conseqüèncias que provoca aquesta crisi, la seva realitat es torna crítica. A la paralització de les exposicions, el tancament de galeries d’art, la impossibilitat de viatjar o organitzar cursos, seminaris o tallers s’hi afegeix que l’Art ha passat a ser considerat un bé de luxe o, en tot cas, prescindible, davant la urgència de cobrir les necessitats més bàsiques. Actualment, la majoria d’artistes visuals es veuen obligats a alternar la seva creativitat amb altres ocupacions laborals que tenen poc o res a veure amb la seva vocació artística.
Com hem dit, en aquesta situació de pandèmia s’ha suspès la programació d’exposicions, cursos, tallers, residències, projectes i tot tipus d’activitats artístico-culturals. Cada artista està veient afectada la venda directa de les seves obres, cancel·lats els encàrrecs, treballs de restauració, anulades subvencions públiques o programacions previstes, ocasionant aquesta inactividad la pèrdua de totes les seves fonts d’ingressos i agreujant una situació que ja es podia considerar precària.
Però la vessant econòmica i financera no és l’únic problema el qual s’enfronta l’artista visual. Cal fer esment i posar ènfasi en l’afectació psicològica i creativa que molts artistes estan patint. Així doncs, la crisi afecta també al potencial i la llibertat creativa de la majoria d’artistes, ja que es veuen immersos en un estat de patiment, nerviosisme, preocupació, … que limita el seu potencial, la seva producció i fins i tot la qualitat del seu treball.
En els últims anys, el mercat de l’Art ha evolucionat i s’obren noves formes de promoció i venda que la majoria d’artistes desconeixen i que cal que coneguin i dominin. La galeria d’art tradicional ha de buscar nous models de negoci ja que el comprador i col·leccionista d’Art ja no les utilitza perquè sap com arribar a l’artista de forma directa i sense intermediaris. I el nou model de negoci pel qual opten la majoria de galeries és llogar els seus espais i parets als artistes que hi volen exposar. Com que no venen, ja no aposten per l’artista i aquest es troba cada cop amb més dificultats i amb més costos i despeses inassumibles per poder exposar i intentar vendre la seva obra. Necessita FORMACIÓ.
Avui, més que mai, l’artista visual contemporani necessita doncs formar-se, compartir, debatre i disposar d’espais on trobar-se amb altres artistes ja sigui per aprendre, crear, experimentar o per exposar el seu treball. La NAU és això.
